La Guerra d'Irak va inspirar la cançó per la pau del Cor L'Amistat, que va ser seleccionada pel Fòrum de les Cultures entre 15000 propostes. A més a més, va ser el gèrmen que va donar fruit 11 anys després amb el grup Soulmates.
Resum del documental que es va fer l'any 2004 per commemorar el primer quart de segle dels Ajuntaments Democràtics després de la dictadura franquista. Amb testimonis dels protagonistes d'aquests anys a la nostra ciutat.
Un dels pocs accidents mortals d'aviació que s'han produit a Catalunya va passar a Gavà el febrer del 98. Una avioneta es va estavellar ben aprop d'unes cases de la zona agrícola de la ciutat. Gavà televisió, encara en proves, va cobrir la notícia que, de fet, mai es va emetre ja que la televisió va començar a funcionar unes setmanes després.
El documental més internacional de la història de Gavà televisió el van fer la Lídia Rodríguez i en Rafael del Moral al '27 de febrero', un dels campaments de refugiats sahrauís a Algèria. Hi veiem el seu dia a dia i també ni coneixem els anhels d'unes persones que viuen en un dels indrets més inhòspits del planeta.
El 25 d'abril del 1999 va morir el creador del so del rock català, el productor i guitarrista gavanenc Marc Grau. Un any després, Gavà televisió li va fer un homenatge en forma de documental. Un treball d'Anna Arboix, David Achell i Josep Antoni Moreno que també es va emetre a l'Sputnik de TV3.
Avui ens ha deixat la Mireia Pérez, companya a Gavà televisió i cara dels informatius entre el 2001 i el 2003. La volem recordar amb aquest reportatge del programa Coses que passen on es mostrava la televisió per dins i on ella n'era protagonista.
Gavà televisió també va ser a la Costa da Morte quan la marea de voluntaris va inundar les platges per netejar el chapapote. Li vam dedicar un especial al Paraules. Un debat que començava des de Muxía amb imatges impactants.
L'Enric Micolau, que el 2003 tenia 10 anys, va passar-se un matí amb en Gabriel Purset a les sorres perquè, en aquella època, volia ser pagès.
Celebrem els 20 anys de l'obertura al píblic de les mines neolítiques amb un dels reportatges més interessants que hi hem fet. Eren els primers temps de la televisió i en Lluís Pujol es va ficar fins el més profund de les mines en una visita no apta per a claustrofòbics.
Celebrem els 20 anys des de l'obertura de les mines neolítiques recuperant unes imatges inèdites de l'arxiu audiovisual de l'Ajuntament. Hi veiem el recorregut de les autoritats pel que eren les mines de la mà del que aleshores era director del Museu, en Josep M. Carreté.
