L'edifici de la Unió de Cooperadors, a la Rambla, és un exemple d'arquitectura racionalista. Ara, després de ser la seu de la policia, ha quedat buit i la ciutat decidirà el seu ús futur. Nosaltres us expliquem la història que té al darrera.
Bartomeu Fabrés va ser metge, però també polític. Va arribar a ser alcalde de Gavà en els convulsos anys 30. Expliquem la història d'aquest gavanenc d'adopció.
La biblioteca que porta el seu nom a fet recentment 25 anys. Per tant, si diem Marian Colomé, ens sona. Però qui va ser aquest il·lustre gavanenc? Ho esbrinem en un nou capítol de l'Històries de Gavà.
Comencen les vacances i a l'Històries de Gavà recordem com eren els estius d'abans a la ciutat: càmoing lliure, envelats. Tot un món que ja ha desaparegut.
En Manel Armengol ens fa farinetes i sopa de farigola, dos imprescindibles a la cuina de supervivència. Però també els hi dóna un gir i ens explica com els podem fer avui amb una mica més de substància.
Un dels futbolistes gavanencs més importants de tots els temps va ser Sígfrid Gràcia, i el seu bust presideix la Bòbila des de l’any 2010. Tot i ser un jugador de gran qualitat mai va arribar a jugar oficialment amb el Gavà i la seva carrera es va desenvolupar pràcticament en la seva totalitat amb el Futbol Club Barcelona.
Un pavelló poliesportiu i una escola porten el nom d’un dels il·lustres més antics de la ciutat de Gavà. Es tracta d’en Jacme March I, senyor d’Eramprunyà i Albalat i Cavaller de Sant Jordi. Fill de Pere March, lo Prohom, Jacme March va néixer a Barcelona l’any 1300 i ja des de ben jove va estar al servei de la corona, com el seu pare que era tresorer reial i que avui en dia també és recordat a la ciutat amb el seu nom a una plaça.
Va portar l'electricitat a Gavà i va edificar un indret extraordinari per la seva època: l'American Lake. Però la seva vida té moments tèrbols i, fins i tot, sòrdids. És Artur Costa, una de les figures més destacades i controvertides de la història de Gavà.
Àngela Roca és la dona més recordada a carrers i equipaments de Gavà. Tot i que no era filla de la ciutat, hi va dedicar bona part del seu esforç. Tant, que el ple de l’Ajuntament de Gavà la va anomenar filla adoptiva l’any 1926 i per mantenir viva la seva memòria va decidir dedicar-li un carrer l’any 1960 i erigir-li un monument a la plaça de l’Església el 1966. I no només això, tot un barri porta el seu nom.
Hi ha pocs carrers de Gavà dedicats a dones il·lustres de la ciutat. Un d’aquests és la plaça de Dolors Clua, qui va contraure matrimoni amb Salvador Lluch i Vinyals, de la família dels Lluch, històricament, una de les més poderoses i adinerades del municipi.
