L'Entrevista

Es diu Ismael Salamanca, però el món el coneix com a Ismael Cocinillas, un creador de contingut per a les xarxes socials especialitzat en receptes ràpides i senzilles. Aquesta manera de fer li ha permès connectar amb més de tres milions de persones. Criat a Sabadell, va arribar a Gavà fa deu anys, per amor, i es va posar darrere el taulell de la polleria de la família de la seva dona. La pandèmia el va llençar a les xarxes per casualitat. Instagram, TikTok i YouTube s’han convertit ara també en un treball. També ha publicat un llibre que ha anomenat «Amb molta gana i poc temps» i que recull algunes de les seves millors receptes.

Potser amb aquesta entrevista desvetllarem a molts gavanencs i gavanenques que una de les actrius de la seva telenovel·la preferida també és de Gavà. La Carmen Flores Sandoval, Simona per a aquells que segueixen la sèrie “La promesa”, va traslladar-se a Gavà ja fa vint anys, perquè a la ciutat hi vivien persones a les quals s’estima. Així que, tot i que també té casa a Madrid és veïna de la zona de la plaça de Catalunya. Aprofitant un descans en el rodatge, és per Gavà i ens cita a la platja, en un bonic dia de sol d’hivern. Fa molts anys que la conec, a través d’un amic comú, però és la primera vegada que li faig una entrevista. I, ara ho llegireu, va ser una estona amb moltes rialles.  

L’Aurora Batet va néixer a Valls el 1936, però de ben petita va venir a viure a Gavà amb la seva família. Aquest trasllat a una terra on els castells no eren tradició la va posar on no hi havia estat mai cap altra dona. El seu pare va fundar els Xiquets de l’Eramprunyà i va enredar un munt de joves del poble perquè pugessin uns a sobre dels altres. Amb ells, també va engrescar els seus fills... i filla. Era una colla de rècord: la primera que es va fundar fora de les comarques de Tarragona i la primera amb una noia a les seves files. I és que, tot i que hi havia dones que havien participat puntualment en castells, l’Aurora és la primera que ho va fer regularment, entre el 1947 i el 1951. Una fita que li ha estat reconeguda a Gavà, on és padrina de la Colla Castellera, però tamné a Valls o a El Prat... I ara també amb la Creu de Sant Jordi. Un guardó que només un altre gavanenc, en Josep Soler Vidal, havia aconseguit fins ara, l’any 1988.

Eva Comas-Arnal (Gavà, 1975) és escriptora, traductora, periodista, filòloga i professora associada a la UAB. Tot i que també destaca el seu amor per Stevenson, Borges o García Márquez, és una apassionada de Mercè Rodoreda, que ha orbitat al seu voltant des que era adolescent. Ha publicat dues obres d’investigació sobre la gran escriptora catalana: “El somni blau” i “Afinar l’estil”. Per si no fos prou, és autora del primer i únic pòdcast dedicat exclusivament a l’obra de Mercè Rodoreda, titulat “La Maraldina”. I, ara, la història d’amor de la Rodoreda amb Armand Obiols protagonitza la seva primera novel·la, “Mercè i Joan”, que acaba de rebre el prestigiós premi Proa. I no para. Col·labora regularment a les revistes culturals Serra d’Or i a Mètode. I als programes Més324, El món a RAC1 i La primera pedra. Fa gairebé tres dècades va saludar per primera vegada als espectadors de Gavà televisió i també va ser a la fundació de City TV.

L’Elba Páez no anava cap a jugadora de vòlei, però el destí va voler que s’acabés convertint en una de les millors d’Espanya en la seva categoria. Sempre ha destacat i això li ha permès avançar en l’àmbit esportiu. Jugava al Club Vòlei Gavà quan, en un campus, un entrenador la va veure i se la va emportar al Barça. Allà va estar sis anys i va aconseguir els primers títols. I en un campionat d’Espanya, que es disputava al centre d’alt rendiment de Lorca, van dir-li que la volien allà. I s’hi va quedar gairebé tres anys, amb les millors, arribant a disputar campionat del món de vòlei platja sub-18. Tota una experiència que li va permetre conèixer la Daniela Andreu, amb qui ara ha tornat a casa i amb qui aquest any ha disputat el circuit internacional Future, on miren de fer-se un lloc. Entretant, entrena a Premià, fa d’entrenadora al Club Vòlei Gavà i estudia psicologia en línia.

Va néixer a Gavà el 1954 i és ara quan assegura que està fent el que ha volgut fer tota la vida, que és divulgar la història del col·lectiu LGTBIQ+. Abans havia treballat en la indústria i havia estat implicat en el sindicalisme a CCOO i en política. De fet, va ser regidor a l’Ajuntament entre 1979 i 1991. Primer al PSUC i més endavant al PSC, ocupant sobretot les àrees de cultura i ensenyament. Va deixar la política activa, però va seguir col·laborant amb entitats i amb institucions. També ha estat voluntari d’Amics de la Gent Gran, sent aquest un dels àmbits que més el preocupa actualment i on hi ha fet molta formació de voluntariat.

En Noah Granados encara ja la recta final dels seus estudis a Gavà, a l'Institut El Calamot, on hi fa primer de Batxillerat. I ja té molt decidit el pas següent, en què vol estudiar per dedicar-se al cinema. Potser això és el que l'ha portat a fer un curtmetratge que ha aconseguit guanyar l'Olimpíada Filosòfica catalana i espanyola. El seu professor de filosofia, Miguel Ángel Gallardo, l'ha acompanyat en aquest camí i també l'ha entrenat per millorar la seva dialèctica i aconseguir comunicar adequadament les seves reflexions al voltant de l'oci i el treball.

En Paul McGrath (Gavà, 2002) té un immillorable palmarès català, espanyol i europeu per a la seva joventut. I ara ja té el bitllet per als Jocs Olímpics després d’aconseguir-lo per la porta gran: campió d’Espanya absolut, rècord Sub23, polvoritzant la seva marca personal i fent també nou rècord de Catalunya, que estava encara en mans de l’històric Valentí Massana, un dels seus referents. Tot està de cara perquè aquest jove atleta faci història a la marxa. Abans de París, encara ha de passar per un campionat a Turquia a finals de mes i per l’europeu de Roma al juny. I tot ho prepara en soledat, a la Bòbila o als voltants de Gavà, però imaginant-se a París, on també hi serà la seva família i els amics, que sempre li han donat suport en els seus somnis. Per sort, sembla que el COI s’hi ha repensat i hi haurà marxa també en els següents Jocs, els de Los Angeles. Però, abans, París.

Juan Carlos Vellido (Gavà, 1968) va arribar a la interpretació sense buscar-ho. La seva passió era la música, però tenia amics en un grup de teatre amateur de Gavà als quals acompanyava en les actuacions i donava un cop de mà carregant i descarregant o muntant decorats. Fins que un dia li van oferir actuar en una obra, va acceptar i li va picar el cuquet. Després de passar per l'escola de Nancy Tuñón al costat de Candela Peña, es va traslladar a Madrid quan tenia 24 anys per seguir els estudis i buscar la feina que a Barcelona no trobava. Allà segueix, allà ha format una família i ha desenvolupat una carrera al cinema, al teatre i la televisió amb directors com Jordi Mollà, Guillermo del Toro o Manuel Huerga i fins i tot ha arribat a participar a Piratas del Caribe. La seva primera nominació als Goya arriba amb un paper el film “Bajo terapia” que ja havia interpretat al teatre el 2015. A més, té tres llibres publicats.

Alejandro Martínez (Gavà, 1980) va néixer en una família que sembla tocada per l'art. Tots els germans tenen aquesta faceta, d'una manera o altra, però ell és el que l'ha desenvolupat més professionalment. Alumne, com tants altres a Gavà, de l'escola de Carmen Amat, la música l'ha acompanyat des de sempre. Va formar part del grup Veinte o Veintisiete o del col·lectiu Les Nits de l’Art que va impulsar el seu germà Rubén. Seu és l'himne "Vengo a cantautar", tota una declaració d'intencions. Fa 20 anys va decidir traslladar-se a Madrid on ha desenvolupat una carrera que ha donat cinc discos propis però que, sobretot, l'ha convertit en un compositor de prestigi per a altres artistes. Pastora Soler, Sergio Dalma o Raphael són alguns dels noms de què pot presumir. La seva darrera fita, estar entre els creadors del tema “Loviu” per a Eurovisió Junior. Dels noms que encara li falten, fantasieja amb Luz Casal o Ana Belén.